Cunit

Patrimoni

Introducció històrica

Patrimoni Cunit

Si vols descobrir tota la riquesa del patrimoni de Cunit, no t’oblidis de visitar aquestes altres seccions:

Església de Sant Cristòfol

Sant Cristófol va ser una cristià màrtir que va portar, amb actitud valenta...

Més informacióPDF

Avenc de Sant Antoni

L’Avenc de Sant Antoni ès una petita cova situada prop de la masia del...

Més informacióPDF

Masies de Cunit

Can Nicolau, Sant Antoni, Cal Pla, Can Torrents, El Castell ...

Més informacióPDF

Jaciment Fondo del Roig

L’Avenc de Sant Antoni ès una petita cova situada prop de la masia del...

Més informacióPDF

Les arrels prehistòriques de Cunit es remunten als primers pobladors que van deixar la seva empremta en llocs com la Cova de l'Avenc de Sant Antoni, on s'han trobat vestigis arqueològics de la seva activitat.

Durant el període de desenvolupament de la cultura ibèrica, Cunit va estar habitada per la tribu dels cossetans. En tot el terme municipal s'hi ha trobat diversos assentaments entre els quals cal mencionar el jaciment del Fondo del Roig on s'han recuperat restes de ceràmica de l'època.

El llegat històric ens du a fer una salt fins a l'Edat Mitjana. L'església romànica dedicada a Sant Cristòfol (segle XII) és el testimoni més destacat de la constitució del territori de Cunit amb un nombre de fogatges permanent.

Imatge patrimoni

En aquest mateix període de l'Alta Edat Mitjana, entre el 1131 i el 1162, el Comte Ramón Berenguer IV fa la donació de l'anomenat castell de Cunit al senyor Dalmau de Cunit. D'aquest castell no en queda cap resta que pugui indicar el seu emplaçament original. Per tradició popular ha quedat el nom de castell a la casa pairal situada a la dreta de la riera, que conserva en el seu interior elements arquitectònics antics. No obstant, l'edifici està situat en un nivell més baix que el poble, característica no gens habitual dels castells que complien tradicionalment una funció defensiva.

Imatge patrimoni

El document més notable que fa referència a Cunit és la carta de població que atorga el rei Jaume I, l'any 1274, al Castell i poble de Cubelles i la població de Vilanova de Cubelles, que es transformen en viles reials. El terme del Castell de Cubelles el componen en dita època les quadres de Vilanova, Rocacrespa, Segur, Cunit, amb els llocs d'Enveja (avui Sant Joan) i Aderró (avui Sant Gervasi).

En tot el segle XV, la pesta negra va causar una gran mortalitat entre els seus habitants. A finals del segle XVI , a Cunit , només hi consten 10 famílies.

Imatge patrimoni

El passat agrícola de Cunit és avui la principal herència d'un territori en que el cultiu de la vinya, dels cereals i dels fruiters ha ocupat un lloc predominant en la cultura i en la vida del poble. D'aquesta activitat en son un testimoni únic masos agrícoles com el de Puig de Tiula o la masia de Vilaseca que conviuen en el paisatge de Cunit amb masos d'ús senyorial com Cal Pla o el mas de Sant Antoni.

Cronologia

(breu repàs de dates)
  • Any 3700 a.C.: trobades restes arqueològiques que indiquen els primers assentaments al territori de petites comunitats.
  • S. VII – VI a. C.: els cossetans s’assenten a l’àrea del nord de Tarragona, entre elles, les terres de Cunit.
  • S. IV – III a.C.: els ibers habiten el nostre territori, deixant-nos les restes del poblat iber d’en Fondo del Roig.
  • S. XII: s’erigeix l’església de Sant Cristòfol, exemple de romànic construït més a prop del mar que s’ha trobat, reconstruïda al s. XVIII.
  • 1571: es construeix “l’hostal de Cunit” actual Hostal La Diligència per a donar hostalatge a tots els viatgers de pas pel nostre municipi.
  • Finals s. XVIII – principis s. XIX: apareixen les primeres cases pairals o masies vitivinícoles a la muntanya de Cunit, com les de Sant Antoni o Vilaseca.
  • 1882: s’inaugura la línia de ferrocarril de Barcelona a Calafell, que passa per Cunit.
  • 1960: es construeixen les primeres urbanitzacions de caire turístic.
  • 1971: s’inaugura l’estació de tren.
  • 1979: s’aixequen els 7 espigons per a protegir les platges i impedir la desaparició de la sorra.