Cunit

Enrere

Patrimoni

Jaciment ibèric del Fondo del Roig

Patrimoni Cunit

Si vols descobrir tota la riquesa del patrimoni de Cunit, no t’oblidis de visitar aquestes altres seccions:

Església de Sant Cristòfol

Sant Cristófol va ser una cristià màrtir que va portar, amb actitud valenta...

Més informació

Avenc de Sant Antoni

L’Avenc de Sant Antoni ès una petita cova situada prop de la masia del...

Més informació

Masies de Cunit

Can Nicolau, Sant Antoni, Cal Pla, Can Torrents, El Castell ...

Més informació

El Jaciment Ibèric d’el Fondo d’en Roig són unes restes molt ben conservades d’ una petita granja ibèrica on hi vivia la tribu dels cossetans. Aquest emplaçament va estar actiu des del segle IV al segle III a.c., essent un dels pocs establiments rurals ibers localitzats fins ara a Catalunya. Va ser trobat durant les prospeccions prèvies a la construcció de l´ autopista C- 32 (es troba sota d’aquesta infraestructura) i va ser excavada durant l´ any 1996. Posteriorment, la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat el va declarar com a BCIN (Bé Cultural d´ Interès Nacional), fent-ne conservar les restes.

La singularitat del conjunt rau, sobretot, en les valuoses dades que ha aportat sobre les activitats que els cossetans hi van desenvolupar: producció agrícola, emmagatzematge de cereals, oli, vi... Probablement, l’ establiment estava vinculat a l’explotació d’ una via de transhumància que hi ha a tocar i que comunicava la costa amb l’ interior.

Imatge Jaciment ibèric del Fondo del Roig

El Fondo d’en Roig és un jaciment gairebé únic que ens permet aprofundir notablement en el coneixement de la vida de la societat ibera a la costa cossetana. Tot i que les troballes són més bé escasses, podem obtenir unes dades molt valuoses sobre aquest tipus d´ establiments. Tot fa pensar en un abandonament del lloc de forma pacífica, ja que no s´ hi aprecien senyals de destrucció ni tampoc nivells ni traces d´ incendi.

Descripció del jaciment...

El jaciment consta d´ una planta de forma aproximadament quadrada-rectangular, amb una superfície de 360 m2, composat d´ un seguit de dependències amb murs de tanca comuns. A l´ actualitat s´ hi poden apreciar 16 habitacions diferents entre elles i, segons l´ alçada d´ alguns punts, es pot suposar que hi va haver un pis superior.

Les àrees nord, est i oest estan excavades, mentre que la sud va ser malmesa tot realitzant tasques de conreu a la zona. La disposició del terreny va permetre detectar algunes concentracions de material cap a la regió més plana. Possiblement s´ hi podrien trobar més restes arqueològiques com dependències annexes o sitges, parlant sempre des de una basant hipotètica.

Després d´ analitzar les estructures s´ han identificat dues fases constructives, que es poden apreciar a les dependències de la basant nord. La fase que se´ n coneix de forma més clara és la segona, ja que posseeix la forma amb la qual ens ha arribat a l´ actualitat.

Planta arqueològica de la primera fase

Figura 1: Planta arqueològica de la primera fase. (Font: CODEX – arqueologia i patrimoni).

Planta arqueològica de la segunda fase

Figura 2: Planta arqueològica de la segunda fase. (Font: CODEX – arqueologia i patrimoni).

Reconstrucció hipotètica del conjunt

Figura 3: Reconstrucció hipotètica del conjunt (dibuix: Rosa Palau). (Font: CODEX – arqueologia i patrimoni).