L’església parroquial de Cunit és un edifici de mitjans del segle XVIII, bastit el 1762 sobre l’antiga església romànica, del qual resten els absis, convertits en sagristia.
Per la seva situació és l’exemplar construït més proper al mar. El nou temple, d’una nau amb capelles laterals, és cobert amb volta de canó amb llunetes sobre arcs torals; les capelles laterals ho són amb volta de canó.
La façana és llisa, amb un portal d’arc escarser, una fornícula amb una marededéu i un ull de bou al capdamunt.
La teulada és a dues vessants; a tots dos costats de la façana, un remat còncau amaga els contraforts laterals.
El campanar, molt reformat, és una torre quadrangular, amb finestres d’arc de mig punt per a les campanes. A la dreta de l’església hi havia l’antic cementiri.
A l’esquerra té adossada l’antiga casa rectoral, bastida el 1782.
L’església actual substituí un edifici romànic del segle XIII, documentat des del1279, i del qual no resta més que la capçalera, bastant malmesa, formada per tres absis semicirculars, coberts amb volta de quart de cercle, i el creuer, amb una cúpula semiesfèrica que fou reformada a principis del segle XVII en carregarhi el campanar.
L’absis de l’esquerra és tapat per l’antiga rectoria i el central és foradat per l’escala de la casa rectoral; tant aquest com el de la dreta foren sobrealçats posteriorment en construir-se unes golfes.
Cadascun dels absis té tres finestres, algunes d’elles modificades, entre lesenes.
L’ampliació de l’església romànica, acordada el 1593, se suscità encara el 1626 i, un segle més tard, el 1735. Sembla però que les obres de l’església nova no començaren fins al 1755.
Originàriament, l’església de Cunit tenia rector propi, però el 1363, a causa del despoblament provocat per les pestes, fou unida a Cubelles com a sufragània fins l’any 1964, en què torna a ser parròquia independent.