Catalan Spanish English French German Russian Italian Chinese (Simplified)
Les arrels prehistòriques de Cunit es remunten als primers pobladors que van deixar la seva empremta en llocs com la Cova de l’Avenc de Sant Antoni, on s’han trobat vestigis arqueològics de la seva activitat.

Durant el període de desenvolupament de la cultura ibèrica, Cunit va estar habitada per la tribu dels cossetans. En tot el terme municipal s’hi ha trobat diversos assentaments entre els quals cal mencionar el jaciment del Fondo del Roig on s’han recuperat restes de ceràmica de l’època.

El llegat històric ens du a fer una salt fins a l’Edat Mitjana. L’església romànica dedicada a Sant Cristòfol (segle XII) és el testimoni més destacat de la constitució del territori de Cunit amb un nombre de fogatges permanent.

En aquest mateix període de l’Alta Edat Mitjana, entre el 1131 i el 1162, el Comte Ramón Berenguer IV fa la donació de l’anomenat castell de Cunit al senyor Dalmau de Cunit. D’aquest castell no en queda cap resta que pugui indicar el seu emplaçament original. Per tradició popular ha quedat el nom de castell a la casa pairal situada a la dreta de la riera, que conserva en el seu interior elements arquitectònics antics. No obstant, l’edifici està situat en un nivell més baix que el poble, característica no gens habitual dels castells que complien tradicionalment una funció defensiva.

El document més notable que fa referència a Cunit és la carta de població que atorga el rei Jaume I, l’any 1274, al Castell i poble de Cubelles i la població de Vilanova de Cubelles, que es transformen en viles reials. El terme del Castell de Cubelles el componen en dita època les quadres de Vilanova, Rocacrespa, Segur, Cunit, amb els llocs d’Enveja (avui Sant Joan) i Aderró (avui Sant Gervasi).

En tot el segle XV, la pesta negra va causar una gran mortalitat entre els seus habitants. A finals del segle XVI , a Cunit , només hi consten 10 famílies.

El passat agrícola de Cunit és avui la principal herència d’un territori en que el cultiu de la vinya, dels cereals i dels fruiters ha ocupat un lloc predominant en la cultura i en la vida del poble. D’aquesta activitat en son un testimoni únic masos agrícoles com el de Puig de Tiula o la masia de Vilaseca que conviuen en el paisatge de Cunit amb masos d’ús senyorial com Cal Pla o el mas de Sant Antoni.

Cronologia

(breu repàs de dates)
  • Any 3700 a.C.: trobades restes arqueològiques que indiquen els primers assentaments al territori de petites comunitats.
  • S. VII – VI a. C.: els cossetans s’assenten a l’àrea del nord de Tarragona, entre elles, les terres de Cunit.
  • S. IV – III a.C.: els ibers habiten el nostre territori, deixant-nos les restes del poblat iber d’en Fondo del Roig.
  • S. XII: s’erigeix l’església de Sant Cristòfol, exemple de romànic construït més a prop del mar que s’ha trobat, reconstruïda al s. XVIII.
  • 1571: es construeix “l’hostal de Cunit” actual Hostal La Diligència per a donar hostalatge a tots els viatgers de pas pel nostre municipi.
  • Finals s. XVIII – principis s. XIX: apareixen les primeres cases pairals o masies vitivinícoles a la muntanya de Cunit, com les de Sant Antoni o Vilaseca.
  • 1882: s’inaugura la línia de ferrocarril de Barcelona a Calafell, que passa per Cunit.
  • 1960: es construeixen les primeres urbanitzacions de caire turístic.
  • 1971: s’inaugura l’estació de tren.
  • 1979: s’aixequen els 7 espigons per a protegir les platges i impedir la desaparició de la sorra.

Església Sant Cristòfol

L’església parroquial de Cunit és un edifici  de mitjan segle XVIII, bastit el 1762 sobre l’antiga
església romànica, del qual resten els absis, convertits en sagristia.  Per la seva situació és l’exemplar construït més proper al mar. El nou temple, d’una nau amb  capelles laterals, és cobert amb volta de canó amb llunetes sobre arcs torals; les capelles laterals ho són amb volta de canó. La façana és llisa,amb un portal d’arc escarser, una fornícula amb una marededéu i un ull de bou al capdamunt. La teulada és a dues vessants; a tots dos costats de la façana, un remat còncau amaga els contraforts laterals. El campanar, molt reformat, és una torre quadrangular, amb finestres d’arc de mig punt per a les campanes. A la dreta de l’església hi havia l’antic cementiri. A l’esquerra té adossada l’antiga casa rectoral, bastida el 1782. L’església actual substituí un edifici romànic del segle XIII, documentat des del1279, i del qual no resta més que la capçalera, bastant malmesa, formada per tres absis semicirculars,
coberts amb volta de quart de cercle, i el creuer, amb una cúpula semiesfèrica que fou reformada a principis del segle XVII en carregarhi el campanar. L’absis de l’esquerra és tapat per l’antiga rectoria i el central és foradat per l’escala de la casa rectoral; tant aquest com el de la dreta foren sobrealçats posteriorment en construir-se unes golfes. Cadascun dels absis té tres finestres, algunes d’elles modificades, entre lesenes.
L’ampliació de l’església romànica, acordada el 1593, se suscità encara el 1626 i, un segle
més tard, el 1735. Sembla però que les obres de l’església nova no començaren fins al 1755.
Originàriament, l’església de Cunit tenia rector propi, però el 1363, a causa del
despoblament provocat per les pestes, fou unida a Cubelles com a sufragània fins l’any 1964, en què torna a ser parròquia independent.

La Diligència

Aquest antic hotel situat a la ruta de pas de les diligencies que anaven de Barcelona a Tarragona, va ser construït en 1515 en les terres del pagès Jaume Ferrer pel principal arquitecte de Vilafranca Guillem Güell. D’aquesta època és la porta de l’entrada principal. Al llarg dels segles XVII i XVIII l’hotel va canviar en diverses ocasione de propietari. Durant el segle XIX, aquest era el lloc on es detenien les
diligències que realitzaven la ruta entre Barcelona i Reus. Amb l’arribada del ferrocarril l’hotel va estar tancat durant més de 100 anys i després vas ser utilitzat com saló de ball, com Ajuntament o tribunal fins al 1964 que va reobrir com hostal portant el nom de La Diligència.

Casa Marquès

Antiga casa pairal, situada a un extrem del que antigament era el nucli, i propera a la via de pas entre
Barcelona i Tarragona. La construcció respon a les tècniques usuals de l’època: murs de tàpia amb fragments de paredat i arrebossat de morter de calç, forjats amb embigat de fusta… La seva presència ve
caracteritzada en part pels contraforts de la seva façana, així com els jardins d’accès.

El Castell

L’edifici correspondria a l’antic castell de Cunit, encara que no guarda cap record del seu passat medieval. A principis de segle es trobava en ruïnes, llavors va ser adquirit per Joan Braquiterapia i Roger, antic alcalde de Vilanova, que el va restaurar i ho va convertir en la seva residència.
És un edifici de dos plantes, sota coberta a doble vessant, al costat dret té una torre de quatre plantes, amb la coberta piramidal. En quan al castell medieval, donat per Ramon Berenguer IV a Dalmau
de Cunit entre el 1131 i el 1162, no queda cap resta que pugui indicar el seu emplaçament. Per tradició popular ha quedat el nom de castell a la casa pairal situada a la dreta de la riera. Realment, en el seu interior encara queden restes de parets molt antigues, però l’edifici està situat en un nivell molt més baix que el poble, característica no habitual dels castells, que complint les funcions de defensa hauria d’estar a la part més alta del municipi.

Masia Can Torrents

El que fou una antiga casa pairal, amb el temps noves construccions i remodelacions la transformaren en el que quasi fou un agregat rural, amb certs aires de colònia fabril, i agafant presència més urbana.
Dins del seus murs de paredat perimetral, és de destacar el seu jardí, així com el badalot que sobresurt de les teulades.

Masia Gloria

Antiga casa pairal amb certs aires propis del noucentisme, del que ha patit diverses remodelacions com ho indica la inscripció en la part posterior de la façana. Possiblement la construcció fos realitzada en 1894, amb remodelacions en 1948 i en 1998. Una part important està realitzada .

amb obra de fàbrica, encara que també es troba algú mur de paredat

Masia Can Nicolau

La finca de Can Nicolau comptava a l’any 1882 amb grans superfícies de conreu, majoritàriament de conreu de secà. En el segle passat, la vinya va ser el cultiu més important, però la seva producció va disminuir per la plaga de la filDloxera. S’ha respectat la toponímia del lloc, ja que correspon al nom de les partides on es van ubicar. L’edifici es caracteritza per uns jardins que bordegen la construcció, amb un pou d’aigua que indica l’entrada. També es conserva una petita capella, així com una campana  col·locada en un forat de la façana. La construcció és austera, típica dels masos dedicats a l’agricultura, segurament amb murs de tancament d’obra de tàpia.

El Rectoret

El Rectoret és una masia que ha patit amb el pas dels anys importants transformacions. Un dels seus últims propietaris va ser el pintor barceloní noucentista Marià Espinal. D’acord amb els cànons noucentistes es va erigir una nova façana amb un toc neoclàssic.

Masia Cal Pla

L’edifici està precedit per un camí arbrat que condueix a un petit jardí tancat per una balustrada, a l’esquerra del camino hi ha uns grans jardins. L’edifici consta de tres plantes. Els baixos presenten un portal d’arc rebaixat a la dreta i tres finestres rectangulars a l’esquerra. El pis noble té una gran balconada de tres portes amb llinda, trencaaigües i barana de pedra amb dibuixos circulars, i una tribuna semicircular a mà esquerra. Les golfes presenten una sèrie de finestres de mig punt, sobre una
cornisa sostinguda per carteles que recorre tota la façana. A la dreta de la façana destaca una bonica torre de planta octogonal, coronada per una torre feta en vidre i rematada per un parallamps, amb un penell que consta de un petit vaixell. Adossada a l’esquerra de la façana es troba la casa dels masovers, formada per tres cossos d’una i dos plantes, amb la pràctica repetició dels elements formals en
quan a les obertures i l’ornamentació. La casa va ser adquirida en 1920 per un capità de vaixell mallorquí, que engrandí i modificà la masia, hi construí els jardins i, que en definitiva, li va donar el caràcter actual.

Masia Sant Antoni

Construïda l’any 1901, és una típica mostra de masia decimonònica, amb molts elements d’arquitectura urbana. L’edifici està fet de paredat arrebossat, amb tots els los elements decoratius de maó vist. La casa està dividida en tres cossos, dels quals el del mig és el més gran i el nucli originari de la masia consta de
tres plantes, separades per cornises. Els baixos presenten un portal d’arc escarser i una finestra rectangular a cada costat. El pis noble té una porta balconera, amb una barana de ferro, i una finestra rectangular en cada part, mentre que les golfes tenen una finestra geminada central i un ull de bou a cada costat. La coberta és a dues vessants amb una estructura poligonal amb un rellotge de sol i la
data de 1901. Els cossos laterals només tenen dos plantes, amb terrassa al damunt, rematada per una balustrada. A l’esquerra té adossada una torre de planta quadrada i sis pisos d’alçada, rematada per una galeria coberta a quatre vessants. En els terrenys de la masia s’ha descobert una cova sepulcral, on s’han
trobat diversos materials arqueològics pertanyents a la cultura hallstàttica (primera edat de ferro).

Masia Cal Santó

Situada en la part superior de la planícia central, Cal Santó presenta les pròpies característiques de
construcció rural: murs de paredat con revoco de morter de cal, portes d’accés amb arc rebaixat de llinda
de pedra … Possiblement hi va haver una primera construcció que amb el pas dels anys es va engrandir, encara que no hi ha constància de cap data concreta.

Masia Puig de Tiula

Petit agreujat rural, seguint la tipologia de masies amb murs de paredat o tapia i acabat superficial de
morter de cal, coberta a dos vessants de teula àrab. Estaria format per tres unitats i amb un volum més allunyat que correspondria a l’antic corral o estable.

Masia Vilaseca

Segons certs documents, la quadra i la masia de Vilaseca són unes de les construccions rurals més
antigues en el terme municipal de Cunit. Documentada des del segle XIV, es troba situada en el camí de Cunit a Castellet. Segueix les pautes pròpies de masia, amb volum central més gran i cobertes a dos vessants que fan d’accés, així com volums addicionals.

Avenc de Sant Antoni

En la geomorfologia de terra calcari, es localitzen múltiples vies subterrànies naturals, ja siguin
avencs o coves. D’aquestes, destaquen las surgències de Cal Santó i San Antoni, del que també van ser utilitzades per a menesters dels propis ancestres de la zona. Així ho constaten els vestigis de l’home prehistòric trobats en la cova de la Sima.

Poblat del Fondo d’en Roig

L’anomenat poblat iber es tracta d’una granja rural que va ser activa del segle IV al III AC. Es un dels pocs exemples per a entendre la societat rural ibèrica  en la costa Cossetana. La seva singularitat està lligada a les dades proporcionades a l’excavació, com la ceràmica, els dos forns, que vinculen l’establiment amb una sèrie d’activitats: producció agrícola, emmagatzematge de cereals, oli,
vi i probablement vinculada a l’explotació d’una via de transhumància que comunicava la costa amb el interior. El conjunt té 15 estades ocupant una superfície de 400 metres quadrats.

Tancar Menú

Benvinguts al nou web de turismecunit.cat

Us presentem el nou web turismecunit.cat, on hi podràs trobar tota la informació turística de Cunit, hotels, restaurants, rutes, excursions i molt més.

Actualment estem millorant tots el contiguts del web. Pot ser que trobis contigut incomplet i/o inacabat.

En breu hi trobaràs tota la informació completa