Des dels primers pobladors de l’època prehistòrica, passant per l’època medieval o la més recent tradició agrícola, Cunit ha estat un punt de trobada de pobles, cultures i visions del món. Cadascun d’ells ha deixat la seva empremta en el nostre municipi, que avui forma el ric patrimoni que oferim als nostres visitants. Et convidem a descobrir aquest llegat que et farà veure Cunit amb una altra mirada.
Les arrels prehistòriques de Cunit es remunten als primers pobladors que van deixar la seva empremta en llocs com la Cova de l’Avenc de Sant Antoni, on s’han trobat vestigis arqueològics de la seva activitat.
Durant el període de desenvolupament de la cultura ibèrica, Cunit va estar habitada per la tribu dels cossetans. En tot el terme municipal s’hi ha trobat diversos assentaments entre els quals cal mencionar el jaciment del Fondo del Roig on s’han recuperat restes de ceràmica de l’època.
El llegat històric ens du a fer una salt fins a l’Edat Mitjana. L’església romànica dedicada a Sant Cristòfol (segle XII) és el testimoni més destacat de la constitució del territori de Cunit amb un nombre de fogatges permanent.
En aquest mateix període de l’Alta Edat Mitjana, entre el 1131 i el 1162, el Comte Ramón Berenguer IV fa la donació de l’anomenat castell de Cunit al senyor Dalmau de Cunit. D’aquest castell no en queda cap resta que pugui indicar el seu emplaçament original. Per tradició popular ha quedat el nom de castell a la casa pairal situada a la dreta de la riera, que conserva en el seu interior elements arquitectònics antics. No obstant, l’edifici està situat en un nivell més baix que el poble, característica no gens habitual dels castells que complien tradicionalment una funció defensiva.
El document més notable que fa referència a Cunit és la carta de població que atorga el rei Jaume I, l’any 1274, al Castell i poble de Cubelles i la població de Vilanova de Cubelles, que es transformen en viles reials. El terme del Castell de Cubelles el componen en dita època les quadres de Vilanova, Rocacrespa, Segur, Cunit, amb els llocs d’Enveja (avui Sant Joan) i Aderró (avui Sant Gervasi).
En tot el segle XV, la pesta negra va causar una gran mortalitat entre els seus habitants. A finals del segle XVI, a Cunit, només hi consten 10 famílies.
El passat agrícola de Cunit és avui la principal herència d’un territori en que el cultiu de la vinya, dels cereals i dels fruiters ha ocupat un lloc predominant en la cultura i en la vida del poble. D’aquesta activitat en són un testimoni únic masos agrícoles com el de Puig de Tiula o la Masia de Vilaseca que conviuen en el paisatge de Cunit amb masos d’ús senyorial com Cal Pla o el Mas de Sant Antoni.
La mil·lenària història de Cunit no es pot resumir fàcilment. Constantment apareixen noves troballes de vestigis que ens amplien els coneixements de les diferents etapes del nostre passat. A continuació trobaràs un breu resum dels moments més destacats de la nostra història, que estan especialment vinculats al patrimoni encara visible en diferents indrets del nostre municipi.
L’estima que sentim pel nostre patrimoni i l’esforç que fem per conservar-lo fa que avui en dia disposem de nombrosos punts d’interès i espais ideals per descobrir la història de Cunit. Consulta la selecció que trobaràs a continuació per preparar la teva propera visita o passejada pel nostre municipi. És la millor manera de conèixer la història que encara és viva als nostres carrers.